
20, 21 i 22 d'octubre de 2023
23ª festa
del modernisme de la Colònia Güell
12 i 15 d'octubre a les 18 hores.
Teatre amb la participació de
La Colònia Modernista
...comencem a moure els fils


Taula rodona: 50è aniversari del tancament de la fàbrica de la Colònia Güell
Dimecres, 5 de juliol de 2023 a les 18.00 h
L’origen del moviment veïnal al nostre poble
A L'ATENEU UNIÓ
Amb la participació de:
Josep Comellas (primer president de l'Associació de Veïns de la Colònia Güell)
Santiago Chalmeta (membre de la primera junta de l'A. de V. Colònia Güell)
Mateu Chalmeta (vocalia de joves de l'A. de V. Colònia Güell)
Josep Maria Garriga (primer president de l'Associació de Veïns del Casc Antic)
Helena Quilabert (membre de la primera junta de l’A. de V. Casc Antic)
Joan Montserrat (secretariat local del Congrés de Cultura Catalana)
Pere Noya (secretariat local del Congrés CC)
Josep Padró (grup promotor de l'A. de V. Colònia Güell)
Montserrat Vilajuliu (vocalia de dones de l’A. de V. Colònia Güell)
En el mateix acte s’inaugurarà l’exposició gràfica “50 anys del tancament de la fàbrica”, coproduïda per l’Associació La Colònia Modernista i el Centre d’Estudis Santa Coloma de Cervelló – Colònia Güell.
Organitza: Centre d’Estudis Santa Coloma de Cervelló - Colònia Güell Hi col·laboren: Ajuntament. Regidoria de Patrimoni i Ateneu Unió


La nostra Història
La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants.
Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.
El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”.
Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell.
Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya,
la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.
La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés
el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor,
reproduint el model del Vapor Vell.
El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers.
El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916.
En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa)
i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.
En això darrer la família Güell hi va excel·lir.
Fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal•lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.
El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”. Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell.
Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya, la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica. La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor, reproduint el model del Vapor Vell. El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers. El nombre de treballadors i de treballadores va oscil•lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1200 que hi hauria al voltant de 1916.
En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.
En això darrer la família Güell hi va excel·lir.
