Fons:

Biblioteca Nacional de Catalunya

  • https://www.facebook.com/lacolonia.m
  • https://twitter.com/LaColoniamodern
  • https://www.instagram.com/coloniamod

La nostra  història

 

La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. 

Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals. 

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”.

Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. 

Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya,

la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.

La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés

el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor,

reproduint el model del Vapor Vell.

El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers.

El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973

i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916. 

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia. En això darrer la família Güell hi va excel·lir. 

 

  Eusebi Güell va fer construir un nucli residencial d’alta qualitat arquitectònica i urbanística, en el que arquitectes com Gaudí, Joan Rubió i Bellver i Francesc Berenguer hi van deixar la seva empremta.   

Una important dotació de serveis i d’equipaments socials va posar el poblat obrer en una situació envejable, i va acollir una mà d’obra que procedia majoritàriament del camp, sense tradició sindical ni revolucionària.

El catalanisme com a política de confluència de classes i l’acció social de l’església van ajudar a desenvolupar una mentalitat col·lectiva

ben allunyada de les lluites obreres i dels grans conflictes socials, proporcionant un desenvolupament industrial assossegat i sense traumes durant més de trenta anys. 

La situació descrita es va trencar irreversiblement durant la guerra civil,

en que, per absència dels Güell, la fàbrica va ser col·lectivitzada pels obrers. 

El 1943 la fàbrica i la Colònia van ser venudes a una altra gran família del tèxtil català, els Bertrand Serra, que van gestionar l’empresaen la seva darrera singladura fins 1973, en que va tancar la fàbrica en el marc d’un pla de reestructuració tèxtil.

L’empresa i la marca de fàbrica van tenir continuïtat en altres fàbriques del grup Bertrand.

Les cases i les terres de la finca agrícola van ser venudes als seus arrendataris i el recinte industrial fou venut a trossos a diferents industrials.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló es va fer càrrec dels serveis transformant administrativament la Colònia en un barri més del municipi. Bona arquitectura al servei d'un projecte social conservador el nucli residencial de la Colònia Güell expressa un alt nivell de modernitat arquitectònica, no solament pel valor dels seus edificis modernistes sinó també per la configuració urbanística.

El conjunt forma una trama reticular força racional i allunyada dels plantejaments característics del modernisme. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    

 

 Foto: © José Antonio Albert