No estem mai sols. Hi ha sempre
Quaranta-sis contínues que ens vetllen
I metxeres insignes
De principis de segle.

Tenim la por ficada al cos;
Sovintegen tan poc els dies festius!

Tant treballar ens taca la pell
D'oli de màquines,
De pols de màquines,
De ferum de màquines.

Se'ns contagia l’epilèpsia
De les pentinadores,
I el dinamisme excessiu
Dels dobladors suïssos,
I la fressa monòtona de les cardes.

No estem mai sols. Hi ha sempre
Gairebé vint-i-tres mil pues
I llur terrible seqüela;
I els horaris tan rígids
I els plusos tan despòtics.

No estem mai sols. Hi ha sempre
La gent; però la gent no compta.
El que compta és l’espai que ocupen
i el ritme sense treva.

Tothom accepta ja que la tendresa
Perjudica el progrés.
Estigueu-ne segurs: s’apropa el dia
Que tots tindrem una ànima metàl·lica.