top of page

 

 

LA FESTA DEL MODERNISME

 

La Festa del Modernisme recrea la vida de la Colònia Güell d'ara fa cent anys.

Es teatralitzen escenes de la vida quotidiana al carrer, a l'antiga casa de la família Güell, a l'església i als edificis més significatius de la colònia.

Amos i obrers, capellans i monges són encarnats per actors i figurants que, en nombre superior al centenar, participen d'aquesta gran festa anual.

Durant la Festa, i en els caps de setmana posteriors, hi ha exposicions de caràcter històric o cultural en general, al llarg de l'any, l'Associació La Colònia Modernista programa altres activitats.

La Festa del Modernisme pretenen mostrar de la manera més fidel possible a la història, aspectes de la vida social d'aquesta colònia crepuscular, els elements d'arqueologia industrial que conté i la seva arquitectura.

Més encara, divulgant el coneixement es pretén contribuir a la preservació de la seva identitat, la conservació del seu patrimoni i la cohesió del seu veïnat.

La mateixa idiosincràsia de la Festa ha provocat la recopilació i producció d'estris, elements d'atretzo i més de 200 vestits que aporten un valor afegit al patrimoni tangible de la Colònia Güell.

Per una altra banda, l'Associació la Colònia Modernista organitza eventualment actes a l'entorn del Memorial Democràtic, com teatralitzacions o exposicions.

Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

logo.jpg

 

 

L'ASSOCIACIÓ LA COLÒNIA MODERNISTA

 

L'associació La Colònia Modernista és una entitat sense ànim de lucre creada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) a partir de l'any 2001.

L'activitat principal és promoure el llegat històric, cultural i artístic de la Colònia Güell, com la coneguda Festa del Modernisme.

En els seus estatuts defineixen l'activitat principal com:

"L'associació tindrà com a activitat principal promoure el llegat històric, cultural i artístic dels homes i les dones de la Colònia Güell,

mitjançant la participació de les seves entitats i de les seves persones".

Està íntegrament basada en el treball voluntari i rep dels seus socis únicament una aportació de treball a través de les seves comissions i tallers.

L'activitat principal d'aquesta associació ha estat l'organització anual de la Festa del Modernisme de la Colònia Güell durant un cap de setmana d'octubre després del Pilar.

Protocol contra la violència sexista

Tocant les fotografies es veuran amb negatiu

Autor de les fotografies

José Antonio Albert,-

Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Les Autoritats visiten la Cripta

i el taller dels arquitectes d'en Gaudí.

El Salta eixides

aquí...hi ha marro 

Tocant les fotografies es veuran de color                                          

Autor de les imatges: José Antonio Albert, Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Una família nouvinguda per treballar a la Fàbrica entra a viure a la seva llar

Fotografies: Josep Maria Marcet, José Antonio Albert. Joan Lluís Belsa, Pere Sanmiquel_festesdelanostratrerra


El Sebastià fa el torn de nit 
 

Autors de les fotografies:

José Antonio Albert

Josep Maria Marcet i Llosa, 
Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Al pou de Ca l'Ordal les teixidores de la fàbrica a l'hora d'esmorzar

Les bogaderes

Biblioteca.

Racó poètic i Mostra Social

a raó del tancament de la fàbrica

A les escoles velles. Taberna Modernista i l'hora del Pati

autors de les fotos:

José Antonio Albert, Josep Maria Marcet, Joan Lluís Belsa, Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Les monges ensenyen la Casa Bressol

Representants de l'alta Aristocràcia.

Representants de Treballadors

Autors de les imatges: José Antonio Albert i Josep Ros, Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Vet aquí que ja tenim La Colònia ben neta per rebre els visitants

Final de la 23ª

Festa del Modernisme

De la Colònia Güell

La Colònia.jpg

 

La nostra Història

 

La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. 

Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals. 

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”.

Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. 

Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya,

la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.

La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés

el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor,

reproduint el model del Vapor Vell.

El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers.

El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916. 

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa)

i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.

En això darrer la família Güell hi va excel·lir. 

Fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal•lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals. 

 

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”. Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. 

 

Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya, la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica. La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor, reproduint el model del Vapor Vell. El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers. El nombre de treballadors i de treballadores va oscil•lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1200 que hi hauria al voltant de 1916. 

 

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.

En això darrer la família Güell hi va excel·lir. 

bottom of page