top of page

Al pou de Ca l'Ordal les teixidores de la fàbrica a l'hora d'esmorzar

A Cal Espinal molts nervis. Hi ha Casori

El Salta eixides

aquí...hi ha marro 

Tocant les fotografies es veuran de color                                          

Autor de les imatges: José Antonio Albert, Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Tocant les fotografies es veuran amb negatiu

Autor de les fotografies

José Antonio Albert,-

Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Les autoritats visiten a

Gaudí i els seus arquitectes

Una família nouvinguda per treballar a la Fàbrica entra a viure a la seva llar

Fotografies: Josep Maria Marcet, José Antonio Albert. Joan Lluís Belsa, Pere Sanmiquel_festesdelanostratrerra


El Sebastià fa el torn de nit 
 

Autors de les fotografies:

José Antonio Albert

Josep Maria Marcet i Llosa, 
Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Biblioteca.

Racó poètic i Mostra Social

a raó del tancament de la fàbrica

A les escoles velles. Taberna Modernista i l'hora del Pati

autors de les fotos:

José Antonio Albert, Josep Maria Marcet, Joan Lluís Belsa, Pere Sanmiquel festesdelanostratrerra

Les monges ens ensenyen la casa bressol

Representants de l'alta Aristocràcia.

Representants de Treballadors

Autors de les imatges: José Antonio Albert i Josep Ros,

PereSanmiquelfestesdelanostratrerra

Caram. Quanta gent!

Les Bugaderes.

Aquí hi ha safareig

Vet aquí que ja tenim

La Colònia ben neta per rebre els visitants

Fi de la 23ª

Festa del Modernisme

De la Colònia Güell

La Colònia.jpg

 

La nostra Història

 

La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. 

Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals. 

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”.

Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. 

Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya,

la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.

La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés

el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor,

reproduint el model del Vapor Vell.

El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers.

El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916. 

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa)

i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.

En això darrer la família Güell hi va excel·lir. 

Fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal•lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals. 

 

El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”. Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell. 

 

Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya, la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica. La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor, reproduint el model del Vapor Vell. El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers. El nombre de treballadors i de treballadores va oscil•lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1200 que hi hauria al voltant de 1916. 

 

En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.

En això darrer la família Güell hi va excel·lir. 

Per fer ús de les imatges en Mitjans Audiovisuals

o escrits, cal el vist-i plau de l'autor o de l'entitat Associació La Colònia Modernista

DiaMundialModernisme.jpg
qr-code (1).png

LES FLORS DE MAIG

Sota d'un salze sentada una nina
Trena joiosa son ric cabell d'or
És son mirall fresca font cristal·lina
Són sos adornos violetes del bosc

Altra teixint matisada guirnalda
Gronxa son cos
Que és de gràcia un tresor

Altra amb son blanc cabridet a la falda
Canta més fi que el festiu
Que el festiu rossinyol

Més l'ay de los cors que en són d'eixes noies
Les més riques toies del mes de les flors
Més ay de los cors que en són d'eixes noies
Les més riques toies del mes de les flors

Altra teixint matisada guirnalda
Gronxa son cos
Que és de gràcia un tresor

Altra amb son blanc cabridet a la falda
Canta més fi que el festiu
Que el festiu rossinyol

Més ay de los cors que en són d'eixes noies
Les més riques toies del mes de les flors
Més ay de los cors que en són d'eixes noies
Les més riques toies del mes de les flors
ANSELM CLAVÉ

  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
bottom of page