Ep, ja tenim el cartell de la
24ª festa del Modernisme d'enguany
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Demà divendres l'associació La Colònia Modernista presentarà la Festa del Modernisme 2024 amb motiu de la celebració el passat 10 de juny del Dia Mundial del Modernisme.
Dia Mundial del Modernisme
Divendres, 14 de juny de 2024 a les 19:00
Presentació de la Festa del Modernisme 2024
Al Teatre de l'Ateneu Unió
Programa:
Presentació de la Festa del Modernisme 2024
A càrrec de l’Associació La Colònia Modernista
Conferència: «Josep Anselm Clavé i el cant coral a Catalunya»
A càrrec de Jaume Carbonell Guberna, vicedegà de Doctorat i Qualitat de la Facultat de Geografia i Història de la UB
Actuació de la Coral Casalenca
Organitza: Ajuntament. Regidoria de Patrimoni.
Hi col·laboren: Associació La Colònia Modernista, Ateneu Unió i Coral Casalenca
Plaça Joan Güell, 5 - 08690 Santa Coloma de Cervelló - Barcelona (Catalunya)
Acte de la presentació de la 24ª Festa del Modernisme
Fotos: Jose Antonio Albert
La nostra Història
La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants.
Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal·lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.
El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”.
Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell.
Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya,
la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica.
La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés
el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor,
reproduint el model del Vapor Vell.
El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers.
El nombre de treballadors i de treballadores va oscil·lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1.200 que hi hauria al voltant de 1916.
En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa)
i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.
En això darrer la família Güell hi va excel·lir.
Fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi, per a traslladar-hi la fàbrica de panes del “Vapor Vell” de Sants. Amb el trasllat de l’activitat industrial a Santa Coloma de Cervelló l’empresa perseguia un doble objectiu: ampliar les instal•lacions i posar als obrers en unes condicions socials que permetessin apaivagar els conflictes laborals.
El primer objectiu va suposar la modernització de la maquinària i, sobretot, l’increment de la producció dels vellutets de patent “Roda”. Aquests vellutets obtinguts per tall de l’ordit en el propi teler, foren ideats per Ferran Alsina i Parellada , director del “Vapor Vell” i home fort de la construcció de la Colònia, a les ordres d’Eusebi Güell.
Contràriament a les altres colònies tèxtils de Catalunya, la Colònia Güell no va utilitzar energia hidràulica. La relativa proximitat del port de Barcelona no encaria en excés el transport del carbó i es va fer una fàbrica moguda pel vapor, reproduint el model del Vapor Vell. El 1908 es va arribar a una potència de 1800 C.V. amb dues màquines de vapor. Hi havia 24.020 pues de filar i de retort, i 786 telers. El nombre de treballadors i de treballadores va oscil•lar entre els 762 que hi havia el 1973 i els aproximadament 1200 que hi hauria al voltant de 1916.
En els aspectes socials els Güell van utilitzar a fons l’experiència acumulada sobre la conducta de la classe obrera en els colònies industrials: l’aïllament dels nuclis d’agitació sindical, la dependència gairebé absoluta dels amos (feina, casa i escola del treballador i de la seva família depenien de l’empresa) i el tracte paternalista com a forma de donar d’una manera graciable allò que al treballador li correspon per justícia.
En això darrer la família Güell hi va excel·lir.